H. Neanderthalensis

L'homo Neanderthalensis va viure a Europa i parts d'Àsia occidental des de fa 230.000 fins a 28.000 anys enrere. L'examinació de les restes antigues trobades a les coves de Châtelperron, a França, podrien indicar que va conviure amb l'home de Cromagnon, primers homes moderns a Europa. La comparació del genoma dels neandertals i els humans moderns apunta a un origen comú de les dues espècies i a una hibridació posterior entre elles fa uns 47.000-65.000 anys. Les primeres restes d'aquesta espècie van ser trobades a l'agost de 1856 a la cova Fedhofer, a Alemanya, per uns treballadors de la cantera, despres van trucar a un professor local, Johann Karl Fuhlrott perquè inpeccionès les restes, es va donar conta de que aquestes restes podien suposar ser unes peces importants del passat de la humanitat, va enviar una descripció del material a l'anatomista Hermann Schaaffhausen i el descobriment va ser anunciat conjuntament en 1857.
Els neandertals eren recol·lectors-caçadors, i hi ha proves de consum de grans animals com els mamuts.També es creu que erne canibals ja que s'han trobat diferntes probes en jaciments, es creu que era un canibalisme ritual, i no antropofàgica. Ells ja utilitzaven armes més modernes com llances, també pintaven a les coves els animals que caçaven i a dones embarassades es creu que erea un ritual per poder caçar i aconseguir aliment i tenir fertilitat.

Característiques:

• Es creu que van arribar a tindre un llenguatge encara que no formaven paraules, només eren sons, però es desconeix si realment era així.
• Esquelet robust, pelvis ampla, extremitats curtes i robustes.
• Front baixa i inclinada.
• Mandíbules grans i fortes i sense mentó.
• Capacitat cranial de 1550 cm³, igual o fins i tot més gran que el dels homes moderns.
• Vivien en grups socials organitzats.
• Dominaven el foc